diumenge, 13 de juliol del 2014

Esqueixos de primavera


Per ventura no és més que un miratge, una il·lusió provocada per la necessitat urgent de sentir-se novament membre activa de la comunitat de treballadors. Per ventura tot plegat no és més que una coincidència, una concurrència d’atzars, però l’encàrrec de corregir alguns llibres i de traduir-ne uns altres li ha retornat l’esperança i li ha donat la impressió que torna a fer part del món.
A banda de la precarietat econòmica que l’atur causa no gens negligible, certament, una situació de desocupació laboral, més si és de llarga durada, com és la seva, comporta un deteriorament de les certeses i les seguretats personals, i tot el que hom ha atresorat amb esforç, dedicació i temps —les capacitats intel·lectuals, les habilitats laborals, els coneixements i les experiències pràctics, les relacions professionals...— sembla que té data de caducitat. Fins i tot hom té la sospita, i el temor, que ha tornat invisible.
Així que, quan rebé el correu electrònic d’aquella al·lota madrilenya que havia conegut un vespre en un sopar fa dos o tres anys, i en la qual no havia tornat a pensar, en què li proposava la correcció d’un llibre, saltà d’alegria: algú es recordava d’ella i confiava en les seves aptituds!
Dies després rebia diverses telefonades: li encomanaven altres feines de correcció de llibres i dues traduccions!
Deu ser cert que l’economia es recupera? O, cosa que és més creïble, només és una casualitat? No vol fer-se moltes il·lusions, perquè, probablement, després d’aquesta petita pluja d’encàrrecs, tornarà la sequera. Mentrestant, però, la seva malmesa esperança s’ha recuperat una mica, i l’optimisme també. I no és poca cosa, tal com havia passat aquest tortuós hivern. I, a més, d’ençà que rebé aquests encàrrecs, alguns dels quals ja ha enllestit, té la sensació que torna a ser visible. I això li agrada, i molt.

(Publicat a Serra d’Or, juny de 2014)

2 comentaris:

  1. Enhorabona. Espero i desitjo que realment això sigui un símptoma de temps millors.

    ResponElimina
  2. Enhorabona Carme, no saps com m'alegra llegir això.

    ResponElimina